Sona la telefonada d’un altre amic, Albert Hernàndez. Hola Albano, tinc una mala noticia: Ramon ha mort. Jo no soc poeta i no puc expressar el sentiment que et recorre en eixe moment.
En les notícies ens recorden la seua biografia i els seus assoliments, extraordinaris: premis com l’Ausiàs March, l’Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Maria Mercè Ribagorçana, i també el Premi Ciutat de València de poesia i el Premi Alfons el Magnanim. I se destaca la seua obra, la qual cosa sempre quedarà per a tots, i on continuarem escoltant les seues paraules i la seua veu, en particular quan recitava.
Des de l’editorial L’Orquídia de Darwin, pel nostre caràcter ambiental, ens sentim satisfets d’haver editat una antologia dels seus poemes relacionats amb la naturalesa, la cultura i l’humà: Plou cendra des d’ahir. De les converses per a analitzar els poemes, ara em ve al capdavant un especial, dur, Una bicicleta blava:
Mon pare tenia
una bicicleta blava.
Amb ella anava
els caps de setmana
a peixcar tenques i llises
a la séquia del port…
… Va morir jove.
El cranc maleït
va esventrar-lo.
Des d’aleshores
la cendra del cor
no ha fet sinó créixer…
Un poema que expressa els sentiment de quan et deixa algú al qual vols, un pare, o te deixa un amic, així jove. Continuarem llegint els seus poemes i donant a conéixer la seua obra.
