Hui 21 de març, com cada any, se celebra el Dia Mundial de la Poesia. Es commemora així una de les formes més preuades de l’expressió lingüística de la humanitat. La poesia, que s’ha practicat al llarg de la història, per totes les cultures i en totes les llengües, ens transmet històries, sentiments, olors, paisatges… i ens retrata a nosaltres mateixos i del món en el qual vivim. Aquest dia és oportú per a valorar i honrar a les persones que fan poesia, però també un dia per a parlar de diversitat, en aquest cas no sobre la diversitats biològica o social, sinó de diversitat lingüística i de la necessitat de conservar-la igual que les espècies i els ecosistemes en perill d’extinció. Les llengües evolucionen, es diversifiquen, s’adapten, com les espècies, però també s’extingeixen quan es contaminen o alteren els seus «ecosistemes».
La poesia és un recurs extraordinari per a la sensibilització i la reflexió que afavorisquen la participació per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i, en definitiva, millorar la qualitat de vida de la humanitat i l’entorn. Per això, el poder de la paraula pot convertir-se en una eina per a l’educació ambiental. Els textos per a la transmissió d’ensenyaments tenen el seu origen en l’albor dels temps, en l’actualitat es considera que l’art i la poesia poden jugar un paper important en l’educació, tots dos han tingut i tenen forts vincles amb el paisatge, la naturalesa i la humanitat. La realitat és que, abans que parlàrem del medi ambient i la seua problemàtica, l’art ja ens mostrava la bellesa de la naturalesa i oferia el plaer estètic de la seua contemplació, transmetent valors positius.

La poesia i l’art ens connecta amb l’entorn i ens ajuda a percebre’l. Pintura «El camp de roselles prop de Argenteuil» de Claude Monet i poema de Ramon Guillem en «Plou cendra des d’ahir».
Diuen els guaranís que la paraula va existir abans que l’ésser humà. Això es repeteix en moltes cultures al llarg del món i és present en innombrables relats. Qui no coneix la carta del cap indi Seattle?, i quantes vegades ha sigut utilitzada per a reflexionar sobre la problemàtica ambiental i les seues causes. La paraula, i més encara la paraula amb música que és la poesia, és hui més necessària que mai, perquè es precisa una revisió sensible del món en el qual vivim i del concepte de qualitat de vida.
La poesia juga amb el relat i amb les emocions i suposa una experiència que promou la imaginació i la connexió amb l’entorn. Tant en l’àmbit escolar, en primària com en secundària, com per a qualsevol persona adulta, la lectura de poesia ambiental permet l’acostament i la mirada calmada, des d’un altre angle, a la bellesa o a la problemàtica ambiental i humana. Així, ens descobrim formant part del sistema i ens motivem a fer.
«L’orquestració de les paraules, el colorit de les imatges i la contundència d’una bona mètrica atorguen a la poesia un poder sense parangó. Com a forma d’expressió íntima que permet obrir-se als altres, la poesia enriqueix el diàleg que catalitza tot progrés humà i és més necessària que mai en temps turbulents».
Audrey Azoulay – Directora General de la UNESCO