Fa unes setmanes llegia un article de Kiera Vaclavik (1) sobre el temor d’alguns progenitors a llegir contes de por als seus fills. Segons indica, se sentia horroritzada en llegir una enquesta que mostrava que més del 33% dels pares no inclouen aquest tipus de contes en les seues lectures. Compartisc, com assenyala Kiera, que el que és aterridor en un llibre depén del punt de vista del lector, i de molts elements interns —menys evidents— del propi relat.
Si revisem contes clàssics com Alicia al país de la meravelles, comprimida a l’habitació o davant el gest rude de la reina —en les il·lustracions de John Tenniel—, no podem evitar la sensació de claustrofòbia i incomoditat que el xiquet pot sentir en algun cas. Un altre clàssic infantil, Babar, arranca amb tendres escenes de Babar amb la seua mare. Durant un passeig un caçador la mata i el bebé plora i escapa. Pot haver-hi una cosa més horrorosa per a un xiquet que imaginar la pèrdua de la seua mare? Hi ha molt de material fosc en la literatura infantil.
Imatge: Il·lustració de La infància de Babar, Ed. Aymà, 1957 (Foto Natura i Cultura, col·lecció L’Orquídia de Darwin).
Les pors varien amb el temps i amb la cultura. A tots ens han agradat sempre les històries de terror. I, tal com assenyala Kiera, «és important que els xiquets troben material desafiador per a enfrontar les seues pors i ansietats». Així, passar por i fins a horroritzar-se embolicat en la literatura, pot ser una experiència emocionant. Qui no ha anat al cinema de jove, s’ho ha passat genial amb una pel·lícula de terror i a la nit tot eren ombres i suor.
D’altra banda, quan la lectura no és agradable, també té la seua utilitat. En l’actual societat de la seguretat, on sobreprotegim als xiquets, la lectura de terror i perills poden constituir-se en recursos per a afrontar problemes, pors i traumes en la vida.
Imatge: la imaginació i les ombres en els contes de terror infantil
És clar que per a les famílies, amb la complexa vida actual, no és un gran al·licient arribar a casa i tractar amb els xicotets assassinats, foscor, terror i pors. Sembla que abelleix més compartir una història agradable abans de dormir. Fins i tot una història «cursi». L’autora de l’article assenyalava que «a causa d’això, centenars de llibres anodins estan omplint les cases de famílies nervioses i frenètiques. Les editorials aviven l’ansietat i el proteccionisme dels pares. Deixen de costat literatura difícil però útil per a la infància». Els xiquets necessiten tindre a la seua disposició tot tipus de llibres, també aquells que aborden i preparen per a la vida.
Els xiquets tenen necessitat de llibres que els pares no sempre poden enfrontar.
Más detalles: açi
(1) professora de Literatura i Cultura Infantil, de la Universitat Queen Mary de Londres.
