Leo Lionni (1910 – 1999), va nàixer a Amsterdam prop del museu Van Gogh. Des de la seua infància va estar relacionat amb el món de l’art. Leonni tenia una altra passió: els animals del seu terrari; els cuidava i li agradava observar-los, jugar amb ells i formar part de la naturalesa que li envoltava. Els animals, les plantes i la naturalesa estan presents en les seues obres.

«Quan jo era un xiquet, era col·leccionista apassionat de xicotets animals, sobretot de rèptils. Els guardava dins d’un terrari que tenia parets de vidre on, amb una mescla d’ordre i atzar, arreglava arena i pedres, molses i falagueres, per a simular un hàbitat natural. Amb un impressionant sentit recorde les seues formes, colors i olors, i per descomptat la sorprenent sensació de fred al tacte dels cossos esvarosos de granotes i salamandres, el ritme ràpid dels seus xicotets cors bategants».

 

albúm ilustrado educació ambiental

Imatge: il·lustració d’Alexander i el ratolí de corda (Foto Natura i Cultura, col·lecció L’Orquídia de Darwin).

 

El seu primer llibre per a xiquets el va publicar en 1959, quan tenia 49 anys. Va ser Xicotet blau i xicotet groc. Se li va ocórrer en inventar una història, trencant trossos de paper de colors, per a entretindre als seus néts durant un llarg viatge amb tren. Ací coincideix amb altres autors i llibres importants, es van crear de casualitat per a algun xiquet. Aquest llibre és un clàssic i un dels pioners com a àlbum il·lustrat.

En els seus llibres infantils utilitzava una tècnica senzilla, mitjançant taques de color i el collage —va ser el primer a utilitzar aquesta tècnica en llibres infantils—. Compon relats dels quals es pot aprendre sobre la naturalesa i sobre la vida. Treballant en profunditat els continguts i la mètode per a arribar al públic infantil. Alguna cosa que considerava laboriós.

«les energies requerides a l’artista per a un públic infantil no difereixen en absolut dels esforços dirigits al públic adult. Si en l’adult que crea subjau la memòria del xiquet que se sorprén enfront del món, tampoc els xiquets són éssers tan diferents i exòtics. D’aquesta manera podem suposar, no existiria una bretxa insalvable entre xiquets i adults, sinó per contra la gojosa possibilitat de comunicar-se entre si a través de l’art».

 

Tucán colorido de álbum ilustrado para la educació ambiental

Imatge: il·lustració de l’àlbum Polzada a polzada, 1960, Astor – Obolensky, Nova York (Foto Natura i Cultura, col·lecció L’Orquídia de Darwin).

 

El llibre Polzada a polzada (1960), desenvolupat mitjançant la tècnica del collage, que va guanyar el Caldecott Honor Book en 1961. El text és breu i precís i es complementa amb il·lustracions magnífiques. És una història senzilla que ens dóna a conéixer el món animal, el seu comportament i els principis de les xarxes d’alimentació en els ecosistemes. També un bon recurs per a treballar la diversitat faunística (pit-roig, flamenc, tucà…), amb les seues formes, grandàries i colors. Tot a través d’una «eruga mesuradora», una larva de noctúid (papallona), que finalment escapa de ser predada. És en sí un llibre molt aconsellable per a activitats d’educació ambiental amb grups d’infantil i primers cicles de primària.

En algunes entrevistes Lionni va afirmar que escriure històries per als xicotets resultava un exercici evocador de la infància que tant va gaudir. Tornaven al present records i sentiments de la seua infància. Així, assenyalava, els seus treballs no buscaven  deixar una «moralitat» o «ensenyament», el seu l’objecte és que els xiquets s’identifiquen amb el món intern dels llibres i oferir-los alternatives possibles a aqueixos mons.

 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

X