Joachim és un conte pioner sobre el consumisme, els residus i el medi ambient. L’autor és l’alemany Kurt Baumann (1935-). Va ser editat en 1972, amb el títol Joachim der Straßenkehrer (Joachim, l’escombrariaire). La il·lustracions són del conegut David McKee —autor de Elmer—. Publicat en català, en 1974, amb el nom Joachim (Quimet entre amics) l’escombriaire, per l’editorial Lumen de Barcelona. Ara està esgotat, és difícil trobar en les llibreries, però si en algunes biblioteques.
El llibre es va publicar quan encara no es parlava d’educació ambiental. L’expressió Educació Ambiental es va utilitzar per primera vegada en la Conferència Internacional sobre el Medi Ambient d’Estocolm (1972). El mateix any de l’edició del llibre. Un any abans —1971— va veure la llum, un altre conte pioner en educació ambiental i sostenibilitat, The Lorax, de Dr. Seuss.

Imatge: pàgines il·lustrades del conte Joachim sobre els RSU, interessant per a treballar Objectius de Desenvolupament Sostenible, com l’ODS12. (Foto Natura i Cultura, col·lecció L’Orquídia de Darwin).
El conte comença amb una dedicatòria que fa presagiar que serà interessant: «dedicat a tots nosaltres, que embrutem el món». Un element clau per a solucionar la problemàtica, fonamental en educació ambiental, ser conscients del problema, de la causa i dels responsables. Després de la sensibilització i les eines, resta l’acció.
Hi havia una vegada, en un temps, una ciutat… Arranca el retrat de la ciutat i les seues gents que inicien el model de vida consumista. Els residus omplin els carrers, rius, platges i costes. El problema sorprén les autoritats que busquen una solució: netejar. Ací apareix el protagonista, el pèl-roig Joachim. Un personatge intel·ligent, enginyós i amb valors que dóna molt joc per a treballar les solucions i els principis ambientals i ètics —en contraposició amb la ciutadania i els responsables polítics—.
La història i els continguts —el valor del que rebutgem, la necessitat de reduir, la contaminació de tots els ecosistemes, fins i tot de l’aire, les polítiques i les institucions— són un recurs per a treballar l’educació ambiental i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els nivells més apropiats per a treballar el conte són segon i/o tercer cicle de primària. Atés que el conte parla sobre consumisme, residus i medi ambient, és útil per a treballar amb l’alumnat són:
ODS6. Aigua neta i sanejament, en concret la meta 6.6, protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, inclosos els boscos, les muntanyes, els aiguamolls, els rius, els aqüífers i els llacs.
ODS11. Ciutats i comunitats sostenibles, la meta 11.6, reduir l’impacte ambiental negatiu per càpita de les ciutats, prestant especial atenció a la qualitat de l’aire i la gestió de les deixalles municipals i d’un altre tipus.
ODS 12. Producció i consum responsables. D’aquest es poden treballar diverses metes. La 12.1, orientada a impulsar a nivell global models de consum i producció sostenibles. La meta 12.4, sobre el control de químics i residus, i per a reduir el seu alliberament a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl. I per a minimitzar els efectes negatius sobre la salut humana i el medi ambient. I, finalment, la meta 12.5, en relació a la minimització de deixalles RSU mitjançant prevenció, reducció, reciclatge i reutilització.
ODS 14. Vida submarina. Treballa la meta 14.1, sobre previndre i reduir la contaminació marina per les activitats en terra. Joaquín neta amb un submarí fabricat amb restes el fons marí.
ODS16. Pau, justícia i institucions sòlides. Per a reflexionar sobre la meta 16.6, crear a tots els nivells institucions eficaces i transparents que rendisquen comptes. Un element molt interessant i que recull el conte.
NOTES:
Si tens interés en aquesta temàtica, i no localitzes el conte, pots contactar amb nosaltres per a realitzar el taller contacontes amb activitats a l’aula ACÍ
També parla sobre aquest contes Carlota Torrents en el seu Blog «Joachim i el reciclatge de llibres»