Hui és el centenari del naixement Giovanni Rodari (1920 – 1980) al qual coneixem com Gianni Rodari. Va ser periodista, escriptor, mestre i pedagog. En el llibre «Gramàtica de la fantasia», presenta les seues idees renovadores que va portar a la literatura infantil i juvenil de manera magistral. En la seua obra flueix la imaginació i la fantasia, obrint un món nou en el model pedagògic de les escoles.
La seua biografia és tota una aventura entrellaçada amb la seua ment «revolucionària». Va començar magisteri per a no fer el servei militar del qual discrepava i, en finalitzar els estudis, es va afiliar al Partit Nacional Feixista per a poder treballar. Prompte es va iniciar la guerra i va començar la seua relació amb la resistència, acabant afiliat al Partit Comunista Italià en 1944.
En acabar la guerra inicia la seua carrera periodística en periòdics d’esquerres i en 1947 crea una secció infantil dirigida als xiquets, El diumenge dels xicotets, en el diari L’Unitá. És ací quan arranca el seu interés per portar la literatura a la joventut, que va seguir durant anys en setmanaris com Il pionere en els quals molts dels seus personatges visibilitzen problemes socials. Tal era la seua influència que el Vaticà es va ofendre, l’acuse d’adoctrinament comunista i li va excomunicar.
La labor pedagògica arranca en els anys 60, a les escoles mostra noves tècniques al professorat, ajudant a compaginar el treball escolar amb la diversió. Treballa especialment a la regió d’Emília-Romana. És casual que a Bolonya se celebre la fira del llibre infantil i juvenil major del món?
Per la seua obra, va obtindre el premi Hans Christian Andersen, el més important de la literatura infantil. Però va ser una mica més que autor d’obres infantils, va ser un innovador que va ensenyar que es pot aprendre gaudint i passant-ho bé, jugant. Va ser un convençut que la paraula és la base de la cultura i de l’evolució de la nostra societat. Així ho deixa reflectit en la seua obra, entre la qual podem citar «Contes per telèfon»: un conte cada nit.
Imatge: Il·lustracions de «Contes per telèfon» de l’editorial Joventut (1973), realitzats per Jordi Saludes (Col·lecció L’Orquídia de Darwin – Natura i Cultura).
Cuentos por teléfono
Això era una vegada… el senyor Bianchi, de Varese. La seua professió de viatjant de comerç l’obligava a viatjar durant sis dies a la setmana, recorrent tota Itàlia… El dissabte tornava a la seua casa i el dilluns al matí tornava a partir. Però abans de marxar-se, la seua filla li recordava:
—Ja saps, papà: un conte cada nit.
Perquè aquella xiqueta no podia adormir-se sense que li contaren un conte… Així que, cada nit el senyor Bianchi telefonava a les nou en punt i li contava un conte a la seua filla.
D’aquesta manera arranca el llibre «Contes per telèfon», una idea original i creativa que dona peu als diferents relats, a cadascun dels contes que el senyor Varese relatava a la seua filla. Al que cal afegir el detall que totes les senyoretes de la telefònica —en aquells temps, 1962, les telefonistes eren bàsicament dones—, suspenien les cridades per a escoltar els contes. Segons li havien anat les vendes al senyor Bianchi, podia dedicar més diners a la crida i el conte era més llarg.
Els contes que es recullen en el llibre mostren les estratègies i recursos que Rodari utilitzava en la seua narrativa: jocs de paraules, humor, sorpresa, onomatopeies… Sota un conjunt d’idees enginyoses i provocadors que fan interesant aquest llibre per a llegir al nostre fills.
Ja ho saps: UN CONTE CADA NIT, LLEGIT O COMPTAT.
Pots escoltar les narracions, en diferents versions, en la web de la biblioteca de Còrdova en l’enllaç
