Un dels meus autors favorits de la literatura infantil és Roald Dahl. En els seus llibres els protagonistes són els xiquets: entremaliats, llestos i atrevits que s’enfronten a personatges malvats. Per això possiblement els seus contes agraden tant al públic infantil.
Les seues històries són divertides i els protagonistes —els xiquets— es despullen de les seues angoixes, les seues pors, i del que han de suportar o callar, atés que «això està mal o això no es diu». Un exemple molt clar el trobem en James i la bresquilla gegant, en morir els pares del xiquet, es viurà amb les seues ties, una parella de velles desagradables que li tracten malament. En el conte, les ties acaben esclafades per la bresquilla gegant, i el xiquet s’allibera així d’aquella tirania. *Dahl, provocador, pensa que «vivim en un món cruel en el qual els xiquets han de lluitar per a aconseguir les seues finalitats. Les ties esclafades són un meravellós resultat».
Les històries que Roald Dahl compte en els seus llibres tenen les seues arrels en la realitat —i en part en la seua biografia— moltes vegades cruel. En Matilda els xiquets es delecten quan la senyoreta Trunchbul és expulsada del col·legi pels poders màgics de la protagonista. En El dit màgic, els Gregg, grans aficionats a la caça, són convertits en xicotets animals voladors. Un aspecte fonamental de l’obra de Dahl és l’associació que fa entre la irresponsabilitat dels pares i els defectes dels xiquets, bé palés en Charlie i la fàbrica de xocolate.
L’obra de Dahl es veu reforçada amb les il·lustracions de Quentin Blake, de qui opinava era el millor il·lustrador infantil del moment: «quan Quentin dibuixa una cara de dolent, al personatge li converteix en molt dolent». Aquest és el cas del cocodril enorme, una obra menys coneguda on un animal enorme, en grandària i en maldat, té el desig de menjar-se algun xiquet, perquè mai els ha provats. És la seua cerca de xiquets, agredeix a tots els personatges que es troba… Però, com és d’esperar, els xiquets són alliberats del malvat personatge, que acaba malament.
Imatge: Roal Dahl i els seus personatges i coberta de The Enormous Crocodile, Jonathan Cape, 1978 (col·lecció L’Orquídia de Darwin – Natura i Cultura).
Roal Dahl és un dels escriptors de llibres infantils més admirats de la literatura infantil. Controvertit i criticat: «Wonka és vegetarià i només menja aliments saludables, però sedueix als xiquets amb dolços. És summament immoral» —diu una professora de literatura infantil de la Universitat de Cambidge, que pensa que és un dels autors més brillants i divertits per als xiquets. Sempre polèmic, un conegut seu va dir: «Quasi tot el que es poguera dir d’ell, podria ser veritat. Tot depenia de la cara que decidira mostrar-te».
Per a finalitzar segurament ens diria als adults: «el món dels xiquets no és només dolçor i llum», al que Maurice Sendak afegiria: «de manera senzilla, els xiquets són criatures complicades, que et poden tornar boig. En la infantesa hi ha crueltat i ràbia». Així que, si t’atreveixes, per a aquest nadal, regala els contes de Roald Dahl, són una bona opció.
