Segurament, El Lorax és el primer conte d’educació ambiental. Theodor Seuss Geisel (1904 – 1991), més conegut com a Dr. Seuss, va construir una metàfora en la qual expressava una passió pel medi ambient enfront del progrés sense límits. L’autor va canviar la paleta de colors primaris habitual, pel malva, el morat, el porpra i el verda sàlvia. El llibre va causar sensació, i molts crítics el van qualificar de conte moralitzador. Al que Dr. Seuss va respondre: «és impossible contar una història sense una moralitat, els bons guanyen o guanyen els dolents». Ací la moralitat podem dir està en la necessitat de buscar els límits del creixement.
És important situar aquest conte en el seu context temporal, en relació amb el medi ambient. En 1960 Vance Packard (1914 – 1996) publica The Waste Makers, sobre el model consumista. Rachel Carson (1907 – 1964) publica Silent spring en 1962, sobre l’impacte dels biocides en els ecosistemes. Aquest llibre que es considera la fita del moviment ecologista. La consciència ambiental naix així, als Estats Units, a principis dels anys 60. En l’inici dels 70 comença a celebrar-se el Dia de la Terra, s’estableix l’Agència de Protecció Ambiental, es prohibeix l’ús del DDT… i es publica El Lorax. Els mons de la literatura i el moviment ambiental no han sigut igual des de llavors.
Dr. Seuss es va avançar en el temps i el llibre va començar a fer-se popular en la dècada dels 80, a l’una que el moviment ecologista explotava. Theodor va dir que era el seu llibre favorit. Sembla ser que es va inspirar en la professió del seu pare, que era supervisor de parcs i responsable del Forest Park de Springfield —en la qual es basen Els Simpson—.
Imatge: il·lustracions del Lorax, primer llibre d’educació ambiental. L’ecosistema del Dr. Seuss abans i després de la sobreexplotació dels recursos (Foto Natura i Cultura, col·lecció L’Orquídia de Darwin).
El Lorax reflecteix la situació ambiental de l’època en què va ser escrit. En el seu llançament, els Estats Units es trobava embolicat en els problemes ambientals fruit de la dècada dels 60. La desforestació del nord-est del Pacífic era el principal. Les empreses fusteres talaven arbres de manera desmesurada. És evident que la indústria fustera no estava contenta amb el llibre. Va ser prohibit en moltes escoles i biblioteques a l’entorn de les pròsperes comunitats fusteres. La indústria va patrocinar un llibre de refutació The Truax, per a fer veure, als més xicotets, la necessitat de talar fusta.
Imatge: Coberta i il·lustracions del Truax, una sàtira de refutació de El Lorax. (Foto Natura i Cultura, col·lecció L’Orquídia de Darwin).
En cap moment en El Lorax es diu «no talen arbres». El conte, senzillament, fa reflexionar i sensibilitza dels límits i els perills del creixement desmesurat. Retrata el procés d’esgotament dels recursos, contaminació, desaparició d’espècies —és moderat en dir que s’han de marxar, en lloc que s’extingeixen—. L’empresa fallida, es perd el recurs econòmic. Dr. Seuss considerava que la societat requereix trobar un equilibri. Era conscient que es van vendre milions dels seus llibres; que van requerir paper.
El Lorax va ser considerat un dels 10 millors contes del mil·lenni en una enquesta en internet en 2007, i un dels 100 llibres il·lustrats del mil·lenni en 2012. És un llibre bàsic per a les llistes de lectura infantil, pels seus personatges curiosos, el seu llenguatge —característic de Seuss—. Per això, podem considerar El Lorax el primer conte d’educació ambiental. Per la seua meravellosa manera de promoure la sostenibilitat, és més actual que mai.
