S’acosta l’estiu i sempre ens fem el propòsit que els més joves, i fins i tot nosaltres els majors, aprofitem per a llegir una cosa interessant. Les editorials ofereixen nous llibres, però hem valorat recuperar els clàssics? Entre ells podríem destacar Les aventures de Pinotxo de Carlo Collodi (1826-1890), un conte que ens pot ajudar a reflexionar sobre les actituds i sobre la influència exterior en la joventut. És un conte interessant per a avivar i interpretar al famós personatge —que s’ha traduït a 87 idiomes—.
El famós ninot, de nas enorme, associada a la mentida i a l’engany, ha sigut interpretat de les formes més diverses: per la seua actitud vital era un rebel per a alguns; per a uns altres, Pinotxo va ser fins al precursor del pop art, i per a uns altres és «un ésser sense geografia i sense temps». Interpretacions inesgotables que abracen des del pensament educatiu, el màrqueting i la publicitat, el pensament psicoanalític, el filosòfic, s’ha associat a la comparativa polític i fins a la perspectiva teològica.
Però d’entre tot, hi ha una opinió que en llegir-ho, el llibre de Pinotxo trau el que cadascun de nosaltres porta dins, i per això és tan diferent per a les persones. Algun tremola quan recorda la corda amb la qual els assassins van intentar penjar a Pinotxo, i tots ens delectem amb la seua innocència i les seues entremaliadures. Però ens queda el dubte de si Pinotxo era un personatge obedient o rebel, antic o modern, o si es queda en un personatge d’ahir o és un reflex d’un del demà. Pinotxo s’ha valorat com una via de regressió a la infància, la iniciació a la vida, l’engany pedagògic, la catarsi burgesa, la fugida de la repressió familiar. És complex llegir les crítiques i interpretacions que de l’es fan. Per això, millor llegir-ho un mateix i veure que passa.
Autors com l’escriptor Manglanelli, opinen que Pinotxo, en realitat, és «un llibre angoixant, però també diabòlic, contrari al dogma o a la doctrina, apassionat i d’arravatament fàcil», i afig que en la història de personatges com Pinotxo «està amagat el sentit de la nostra mateixa existència».
Si ens anem al model social actual, caracteritzat com a societat de consum, amb la lectura de Pinotxo, és possible descobrir els perills d’adquirir, desmesurada i irresponsablement, els objectes del desig, i que és possible trobar felicitat en la senzillesa. La reflexió de la lectura de Pinotxo pot ser un bon element de sensibilització ambiental orientada a la solució de la problemàtica ambiental sota la premissa que «la publicitat, la mentida consumista, no ens abduïsca».
És possible que la importància del llibre de Pinotxo estiga en el fet que els qui el lligen s’ho passen bé, amb les al·lucinants ocurrències de la marioneta. I si volem reflexionar, potser les persones, igual que el ninot de fusta, necessitem trobar una resposta, una via, per a enfrontar-nos al repte de desprendre’ns dels fils amb els quals a vegades se’ns maneja. Al cap i a la fi no som marionetes en l’escenari televisiu o mediàtic, o sí?
