Hui celebrem el 70 aniversari del petit príncep, la coneguda obra d’Antoine de Saint-Exupéry (1900 – 1944). Va ser publicada tal dia com hui de 1943, en anglés i en francés per l’editorial Reynal & Hitchcock, a Nova York. El llibre, a causa de la II Guerra Mundial, no es va poder imprimir a França —per Éditions Gallimard— fins a l’any 1946, després de l’alliberament.
El petit príncep és el llibre francés més llegit i traduït. És un dels llibres més venuts. S’estima que per damunt de 150 milions d’exemplars a tot el món, en més de 250 llengües. Es va traduir al dialecte toba, una llengua indígena argentina, al qual només s’havia traduït La Bíblia.
Saint-Exupéry va escriure el manuscrit i el va il·lustrar —amb aquarel·les— quan es trobava en l’exili als Estats Units. Malalt i afectat personalment, allí va escriure quasi totes les seues obres. Entre ells El petit príncep, l’argument del qual pot tindre el seu origen en la seua experiència com a aviador al Sàhara.
És una bogeria odiar a totes les roses només perquè una et va punxar. Renunciar a tots els teus somnis només perquè un d’ells no es va complir.
Imatge: il·lustracions de les primeres edicions del petit príncep en anglés i espanyol (Foto Natura i Cultura).
Pot llegir-se en espanyol en diferents traduccions i formats. La primera traducció del petit príncep a l’espanyol és de Bonifacio del Carril. La va realitzar l’editorial argentina Emecé Editors, el 20 de setembre de 1951.
Encara que es considera un llibre infantil, és un llibre que aprofundeix en aspectes transcendentals com: el sentit de la vida, de l’existència, l’amistat, les relacions humanes, l’amor, la soledat i la pèrdua. És un llibre per a la reflexió de tots, joves i adults. Cada edat ens permet descobrir diferents significats. Amb cada lectura ens arriba una cosa nova, un ensenyament (veure 10 ensenyaments).
Heus ací el meu secret, que no pot ser més simple: només amb el cor es pot veure bé; l’essencial és invisible als ulls.
