Ann i Paul Rand van jugar un paper fonamental i orientador en els inicis de l’àlbum il·lustrat. Paul Rand (1914 – 1996) va ser el precursor del disseny gràfic, i el més eminent dels EUA És considerat el pare del disseny gràfic modern. És un referent en aquest ofici.
Els seus treballs mostren el coneixement que tenia dels artistes moderns com Paul Klee i Wassily Kandinsky. Tenia una gran habilitat a convertir les formes en símbols i recursos per a la comunicació visual. Qualitat que es reflecteix en les il·lustracions que va realitzar en els àlbums escrits per la seua esposa Ann Binkley —van estar casats entre 1949 i 1960—.
Paul es va iniciar professionalment com a dissenyador editorial en els anys 30. Va treballar per a grans empreses de publicitat però es va independitzar a mitjan 50. Va posar en marxa projectes personals, amb traç molt simple, una cosa nova en aquella època. Els seus dissenys eren com a fets per un xiquet. La famosa editora de llibre infantil Margaret K. McElderry (1912 – 2011), li proposa fer llibres per als més xicotets. Inicialment això no li convenç. Però li va animar la seua dona Ann, escrivint ella els textos. I així naixen quatre llibres, el primer d’ells I know a lots of things, en 1956; després Sparkle and Spin (1957); Little 1 (1962) i Llisten! Llisten! (1970).
Imatge: Tres dels contes publicats pels Rand, Sparkle and Spin (1957), Little 1 (1962) i Llisten! Llisten! (1970).
El primer dels seus àlbums: Sé moltes coses (I know a lots of things) és un model a seguir. El llibre es va publicar en 1956 als EUA i va arribar al nostre idioma en 2008, de la mà de l’editorial Barbara Fiore. Des del punt de vista del disseny, és un àlbum il·lustrat senzill i amb un ordre molt estudiat. Són il·lustracions «típiques» de l’autor: simples i alegres, combinant els colors plans primaris, que mostren la seua gran genialitat.
Paul Rand va ser un gran creador de marques i logotips —va dissenyar el d’IBM, WestingHouse, Yale o UPS—. En els llibres juga amb el mateix paper que en els logos: «amb poc diu molt». És suficient amb observar la formiga carregant la maduixa o l’òbila verda de la tapa. Les frases que de l’es citen són clarificadores:
La simplicitat no és la nuesa
Dissenyar no és ordenar de manera capritxosa
Llibertat d’expressió no és anarquia
L’ordre, la disciplina i les proporcions no són l’exclusiva de l’art grec
Imatge: una de les pàgines de «I know a lot of things» editat per Harcourt, Brace & World, Nova York, 1956. (Foto Natura i Cultura, col·lecció L’Orquídia de Darwin).
Però, també cal reconéixer els textos d’Ann, pel seu ritme, claredat i originalitat. L’inici és una frase genial:
«Sigues tantes coses! Sé que quan em mire en l’espill sóc jo el que veig».
L’inici del llibre és la identificació del propi lector. Sóc jo el que sap i aprén. I connecta amb el món en el qual vivim, amb els animals, la llar, la mar, el sòl, els arbres… El final obri un camí cap a la idea de créixer aprenent. Connecta amb els xiquets i, a l’una, és atractiu per als adults i els pares per la seua poesia. L’àlbum ajuda els xicotets a ser conscients de tots els seus coneixements, totes les coses que saben. Això els motiva a la lectura, a la interpretació de les imatges i a descobrir l’interessant que és aprendre. El text, a més d’amb les imatges, ens acosta a l’entorn i ens transmet el so de la natura amb les paraules.
…and climb a tree … i grimpar a un arbre
high as the sky alt com el cel
to watch a bird fly by per a veure passar un ocell
and an acorn drop i caure una bellota
kerplop, kerplop pataplof, pataplof
