¿Els que els personatges són animals humanitzats o els que són persones reals?
Les persones hem relatat històries als més xicotets, segurament des que el llenguatge va començar a desenvolupar-se en els nostres ancestres homínids. Quasi segur amb la intenció d’ensenyar-los, de transmetre’ls les normes morals que ens caracteritzen com a humans i preparar-los per a enfrontar-se a la vida. Després inventem l’escriptura i escrivim eixes històries, els contes, que encara segueixen tenint aquella missió, a més d’entretenir, doncs segur que enfront de la cova aquells s’entretenien a soles.
Més de la meitat dels contes infantils utilitzen com a protagonistes a animals que juguen el paper d’éssers humans, especialment en les rondalles. I és possible que, per ser tan habitual, vam crear que els xiquets aprenen de les històries antropomòrfiques tant o més que dels contes amb personatges humans.
Doncs bé, segons un estudi recent de la Universitat de Torontó, els contes infantils que protagonitzen animals amb comportaments humans influeixen menys en els xiquets que els protagonitzats per persones. Molts xiquets no se senten identificats amb aquests animals i, com a conseqüència, és menor o escassa la incorporació a les seues vides de les moralines.
Contar contes a les nostres filles i fills és fonamental, però en funció de l’objectiu és important saber triar el tipus de personatges.
Tal com assenyala Tendencias21: “Els contes infantils protagonitzats per animals que es comporten com a persones, no aconsegueixen transmetre tan eficaçment conductes morals com els contes on els protagonistes són éssers humans imaginaris, segons l’Institut d’Estudis sobre Educació de Ontario (OISE), dependent de la Universitat de Toronto”.
Pots conèixer tots els detalls i mètode de l’estudi realitzat amb xiquets i xiquetes d’entre quatre i sis anys, valorant la incidència del conte en la seua generositat.
En l’estudi es va descobrir que els xiquets als quals es llegia la història amb personatges humans eren més generosos que aquells que escoltaven el conte en el qual eren animals els que transmetien la moralitat. Patricia Ganea, professora de desenvolupament cognitiu primerenc en l’OISE, assenyala que molts xiquets i xiquetes no es veuen reflectits en aquests animals que parlen i es comporten com a humans, i per açò tendeixen menys a incorporar a les seues vides les moralines contingudes en aquestes històries.
Els contes incideixen en el comportament social de les nostres filles i fills, per tant, mares i pares han d’escollir-los amb cura ja que són recursos importants de transmissió de coneixements i de valors. Mes encara, una de les autores de l’estudi, assenyala que pares i mares poden reforçar l’aprenentatge dels xiquets comentant amb ells la història i contrastant aquesta amb la realitat de la vida dels fills.
Els contes de l’Orquídia de Darwin es plantegen tenint en consideració aquestes premisses. La transmissió de valors i actituds recau, principalment, en personatges humans. Quan l’objecte és oferir coneixement sobre la naturalesa treballem amb animals o plantes. D’altra banda, els contes tenen en consideració l’edat, que ens lligen xiquetes i xiquets, l’àmbit cultural de la nostra societat i cultura, i que vivim en un món globalitzat i divers.
Referències i més informació:
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/desc.12590/full
